Sessió 5. Divendres 21.03.2014

Després del merescut descans fallero, continuem amb les classes (yuhu!). Ací va la sessió 5:

Amb aquest resum donarem per acabat la explicació teòrica sobre l'aparell digestiu. Doncs bé, si recordeu (aquells que vau asistir a classe) la última sessió teòrica la vam destinar a acabar d'explicar el procés digestiu. 

Regió de digestió final i d'absorció: aquesta regió correspon a l'intestí prim. El quim, procedent de l'estómac passa a la regió inicial de l'intestí prim, denominada duodé, mitjançant el pilor de l'estòmac. És en aquesta regió (duodé), on es produeix la digestió química principal del procés digestiu. En aquest punt, participen:

• Cèl·lules intestinals que segregen suc intestinal que conté enzims digestius
• Glàndules annexes: el fetge que forma la bilis la qual s'emmagatzema a la vesícula biliar i el pàncrees que segrega el suc pancreàtic. La bilis permet la emulsió dels greixos (la qual cosa permet facilita la seva digestió) i el suc pancreàtic conté enzims digestius que permeten que es complete la digestió química del quim. 

     El conjunt:   

          QUIM+SUC PANCREÀTIC+ BILIS+ SUC INTESTINAL 

                                            es denomina QUIL

A més, en aquesta regió (intestí prim), es produeix l'absorció de nutrients. La selecció natural a afavorit l'aparició d'una sèrie d'especialitzacions que permeten augmentar la superficie d'absorció dels nutrients. Així doncs han aparegut les vellositats i microvellositats als vertebrats i en el cas dels taurons la vàlvula espiral com be es mostra a les imatges inferiors. 

Vàlvula espiral dels taurons

Com hem dit abans, els vertebrats tenen un replegament en la mucosa intestinal denominat vellositat. Cada vellositat està formada per cèl·lules que alhora tenen microvellositats en la seua superficie de mode que la superfície d'absorció és extraordinàriament elevada. Cada vellositat està irrigada al seu interior per l'aparell circulatori, així doncs, els nutrients que van sent absorbits per les cèl·lules intestinals (enteròcits) es transporten mitjaçant la sang a la resta del cos. Els greixos (glicerina i àcids grasos) es transporten pel sistema limfàtic mentre que els glúcids i aminoàcids (procedents de la lisi de les proteïnes) es transporten per la sang. 

De mode que el QUIL va passant a la llarga de l'intestí prim i es va produint l'absorció progressiva dels nutrients.

Regió d'absorció d'aigua i expulsió de l'aliment no absorbit: En aquesta regió es produeix l'absorció de l'aigua i les sals minerals així com la fermentació i síntesi de vitamines per part de la microbiota intestinal. En aquest moment i degut a l'absorció d'aigua, allò no absorbit passa a l'estat sòlid produint-se la femta. Ocurreix en l'intestí gros (format per colon ascendent, colon descendent, colon transversal, colon sigmoide i recte)

Hi han diferents tipus de expulsió de l'aliment no absorbit:

• Defecació: correspondria a l'última part del procés digestiu. L'absorció de l'aigua fa que la femta passe de l'estat líquid a sòlid i es produeix la fermentació d'eixes restes no absorbides i la síntesi de vitamines i aminoàcid per part dels microorganismes fermentadors que habiten el tracte digestiu. Com a conseqüència d'aquesta fermentació, es produeixen gasos que són eliminats a l'exterior per l'anus. 

• Dejecció: és un tipus d'expulsió de la femta líquida a través de la cloaca. Aquest tipus d'eliminació dels residus està present en les aus.

• Regurgitació: Es tracta de la expulsió de les restes no digeribles. Açò ocorre en les aus rapinyaires que ingesten les preses totalment i després expulsen les restes no digeribles (com l'esquelet, pèls...) mitjançant les egagròpiles.