Ací vos deixe el resum de la sessió 4.
Aquesta sessió s'ha dedicat a l'aparell digestiu en vertebrats. Es un aparell en forma de tub i amb digestió extracel·lular. A la llarga del tub existeixen diferents glàndules (fetge i pàncrees) que ajuden al procés digestiu. L'aliment discorre a la llarga del tub de forma unidireccional, ja que tenen un orifici d'entrada (boca) i un orifici d'eixida (anus). A mesura que l'aliment passa pel tub digestiu va sent digerit, de forma que la digestió es realitza de forma gradual. El fet que la digestió siga extracel·lular permet, com en la resta d'animals amb aquest model de digestiu, que cada zona o tram del tub estiga especialitzada en una funció concreta.
L'aparell digestiu del vertebrats presenta el següent esquema:
- Regió receptora: boca amb peces bucals i faringe.
- Regió d'emmagatzematge i transport: pap i esòfag.
- Regió de molta i digestió inicial: pedrer i estómac.
- Regió de digestió final i absorció: intestí.
- Regió d'absorció d'aigua i expulsió de les restes no absorbides: intestí gros, anus i cloaca.
El primer pas per a començar el procés digestiu és la ingestió de l'aliment. La ingestió implica la captació de l'aliment. La ingestió pot ser:
- Passiva: mitjançant estructures que permeten la captació passiva com els coanocits o els cilis als bivalves.
- Activa: implica que l'animal tinga estructures preparades per a la captació dels aliments com les dents als vertebrats, els tentacles i el bec de lloro als cefalòpodes...
LA REGIÓ RECEPTORA
La regió receptora està formada per la boca (peces dentals i llengua) i la faringe. ÉS EN LA BOCA ON COMENÇA EL PROCÉS DIGESTIU. Aquesta regió està adaptada al tipus d'alimentació. Així trobem diferents especialitzacions de les peces bucals segons el tipus d'alimentació de l'animal. Per exemple, als carnívors els canins estan molt desenvolupats, als hervíbors els incisius estan molt desenvolupats i tenen uns molars i premolars molt fort i a les aus existeixen diferents formes dels becs segons el tipus d'alimentació que tenen (com podeu vore a la imatge)
Doncs bé, en la boca comença el procés digestiu. Es dóna una digestió mecànica on l'aliment es triturat per les peces bucals en trocets més menuts. I una digestió química on actuen les glàndules salivals. Les glàndules salivals estan situades baix la llengua (sublingual), a les mandíbules (submandibular) i a les galtes facials (paròtides). En la saliva existeix un enzim, que es denomina ptialina o amilasa salival que trenca el midó en molècules més menudes de glucosa, per això quan portem una estona menjant un trocet de pà acabem notant un gust dolç.
La llengua juga un paper molt important, perquè es la encarregada d'ajudar a que l'aliment entre en contacte amb la saliva (INSALIVACIÓ).
REGIÓ D'EMMAGATZEMATGE I TRANSPORT
El bol alimentari passa a través de la faringe i l'esòfag cap a l'estómac. És a dir, es produeix la deglució (pas del bol alimentari cap a l'estòmac travessant la faringe i l'esòfag).
En el procés de la deglució distinguim tres fases:
En el procés de la deglució distinguim tres fases:
- Fase oral: on l'aliment és triturat per les dents i insalivat amb l'ajuda de la llengua. Aleshores la llengua pressiona el bol alimentari cap a la part dura del paladar, de forma que exerceix una pressió que l'impulsa el bol cap a la faringe.
- Fase faríngia: es produeix l'elevació del vel del paladar que impedeix que el bol vaja cap a les foses nasals. Alhora, la epiglotis tanca les vies respiratories, de mode que el bol alimentici sols pot passar a les vies digestives (esòfag)
- Fase esofàgica: on el bol alimentari travessa l'esòfag mitjançant els moviments peristàltics.
Alguns animals tenen una dilatació de l'esófag que s'anomena pap. En el pap l'aliment es emmagtzemat de forma transitòria abans de la digestió.
REGIÓ DE MOLTA I DIGESTIÓ INICIAL
Aquesta regió correspon al pedrer i a l'estòmac. En aquest moment, el bol alimentici a travessat l'esòfag mitjançant els moviments peristàltics.
En les aus, trobem abans de l'estòmac, una dilatació denominada pedrer. El pedrer és un estòmac musculós on trobem xicotetes pedres que realitzen la digestió mecànica de l'aliment (per això les aus no tenen dents, el pedrer realitza la trituració de l'aliment).
Pel que fa a l'estòmac, està comunicat amb l'esòfag mitjançant el cardies i amb l'intestí prim (duodé) mitjançant el pílor. L'estómac conté fibres musculars dirigides en totes les direccions de mode que es pot contraure en totes les direccions de l'espai.
El suc gàstic està format per:
- Àcid Clorhídric: li otorga l'acidessa característica del suc gàstric. Aquesta acidessa permet l'activació dels enzims per a que es produeixca la digestió.
- Enzims digestius: els enzims són secretats a l'estòmac de forma inactiva. Quan entren en contacte amb l'àcid clorhídric passen a la seua forma activa i produeixen la digestió de les macromolècules. Així per exemple, l'enzim pepsinogen (forma inactiva) passa a pepsina (forma activa), quan entra en contacte amb l'àcid, i actúa digerint proteínes en polipèptids més menuts. El fet que els enzims estiguen de forma inactiva és un mecanisme de defensa de les pròpies cèl·lules, ja que si al seu interior estigueren en forma activa digeririen en el contingut cel·lular, de les propies proteïnes de la cèl·lula.
BOL ALIMENTARI + SUC GÀSTRIC --> QUIM
Un cas especial és del remugants. Els remugant com les vaques, camells... tenen un estómac dividit en quatre cambres:
Un cas especial és del remugants. Els remugant com les vaques, camells... tenen un estómac dividit en quatre cambres:
- Rumen (on hi han microorganismes que fermenten l'herba)
- Reticle
- Llibret
- Quall (vertader estómac on es produeix la digestió química)
El remugant ingereix herba, que s'insaliva en la boca i passa al rumen on es produeix la fermentació per part del microorganismes que allí viuen. A continuació, tornen a passar a la boca on es torna a fer una segona digestió mecànica (per aixo es diu que remugen). Posteriorment, passen a les altres cambres i finalment passen al quall on es produeix la digestió química.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada