Sessió 3. Dijous 13.03.2014

Bona vesprada fallera!
 Ací us deixe el resum de la sessió 3:

En aquesta sessió anem a conèixer el sistema digestiu en invertebrats:

• PLATIHELMINTS: Els platihelmints també es coneixen com cucs plans. Aquestos poden ser de vida lliure (planària) o de vida paràsita (tènies). Els de vida paràsita no tenen aparell digestiu. Són uns paràsits intestinals que s'alimenten d'allò que digereix l'hospedador, per això es localitzen a l'intestí de l'hospedador. Tenen unes estructures, gantxos o ventoses, que permeten l'anclaje a les parets intestinals de l'hospedador. 

 Per altra part, les planàries (de vida lliure) sí que tenen aparell digestiu. Tenen un aparell digestiu en forma de cavitat gàstrica (recordem un únic orifici d'entrada i d'eixida) i una digestió mixta. La boca està situada en la zona ventral intermija de la planaria. El seu sistema digestiu està format per la boca, faringe (protusible (poden evaginar-la cap a l'exterior) i molt musculosa) i intestí (cecs intestinals). L'intestí està molt ramificat a la llarga del cos de la planària de mode que, gràcies a aquesta ramificació de l'intestí, es fa innecessari un aparell circulatori que distribueixca els nutrients a la resta del cos. Les substàncies digerides parcialment passen a l'interior de les cèl·lules intestinals on acabaran la seua digestió.

•  ANÈL·LIDS: Els anèl·lids, com les llombrius, tenen un model d'aparell digestiu en tub i digestió extracel·lular. Tene un orifici d'entrada (boca) i un d'eixida (anus). El seu sistema digestiu està format per la boca, faringe (molt musculosa que és utilitzada per a xuclar l'aliment cap a l'interior), esòfag, pap (és una dilatació de l'esòfag i és una cambra on s'emmagtzema l'aliment abans de ser digerit), pedrer (estòmac molt musculós que conté xicotetes pedres i realitza la digestió mecànica de l'aliment), intestí (produeix la digestió química) i l'anus per on es eliminat allò no absorbit. 

Dintre dels anèl·lids també hi han paràsits com les sangoneres. Tenen un ventosa bucal i una anal. En l'interior de la boca tenen dents que utilitzen per a tallar la pell dels organismes als quals s'adherixen. A més, les glàndules salivals secreten uns enzims anticoagulants, vasodilatadors i anestèsics. 

• MOL·LUSCS: Els mol·luscs tenen un aparell digestiu en forma de tub i de forma extracel·lular. El sistema digestiu en gasteropodes i cefalopodes esta format per:
• Boca (amb una ràdula o pic corni (bec de lloro) que utilitzen per a alimentar-se).
• Esòfag.
• Estomac
• Intestí (produeix la digestió química)
• Anus
  
  En els bivalbs l'alimentació es per filtració de mode que no tenen una ràdula. S'alimenten filtrant l'aigua, que porta partícules en suspensió. Les partícules es queden atrapades en uns cilis, presents a les brànquies, que permeteixen la seva captura. 

•  ARTRÒPODES: És un grupo molt heterogeni i molt variat. Estan adaptats a nombrosos ambients i formes de vida diferents. Segons l'alimentació tenen diferents estructures/ apèndix bucals que els ajuden en la ingestió de l'aliment. Tenen un model en tub i una digestió extracel·lular.
• En general els artòpodes presenten:
• Cavitat bucal rodejada d'apèndixs bucals per a la captura i ingestió de l'aliment (glàndules salivals).
• Faringe
• Esòfag amb pap i pedrer (En el cas dels crustacis el pedrer es denomina molinet gàstric i als insectes el pedrer conté dents quitinoses)
• Intestí mijà (es produeix la major part de la digestió química i  l'absorció)
• Intestí posterior (on es produeix l'absorció de l'aigua i sals minerals)
• Recte i anus

• APARELL BUCAL DELS ARTRÒPODES: En linies generals a l'aparell bucal dels artròpodes trobem:

• Labrum: funciona com un llavi superior. La seva funció és que l'aliment surta de la cavitat bucal
• Mandíbules: Són apèndixs la funció dels quals és tallar l'aliment, en el cas dels atròpodes mastegadors.
• Maxil·les: Son apèndixs en els quals es troben els palps. Els palps son els órgans sensorials que permeten percebre els sabors.
• Labium: funciona com un a llavi inferior que junt amb el labrum conformen la cavitat bucal. 

 

 

Durant el procés evolutiu, l'aparell bucal d'artròpodes s'ha anat modificant i adaptat a diferents tipus d'alimentació. Els components que he citat anteriorment es modifiquen per donar lloc a diferents apèndixs bucals:

•  Espiritrompa en papallones.
• Aparell llepador-xuclador (abelles)
• Aparell picador-xuclador (mosquits)
• Aparell mastegador (formigues)

• EQUINODERMS: El model que utilitzem per a l'estudi de l'aparell digestiu dels equinoderms és l'eriçó de mar. L'eriçó està dividit en dos pols: pol oral (on es troba la boca i la llanterna d'Aristòtil) i el pol aboral (on es troba l'anus). Té un aparell digestiu en forma de tub i una digestió extracel·lular. El tub digestiu recorre tot l'interior de l'animal. L'aparell digestiu consta de:
• Boca
• Faringe
• Esòfag
• Estòmac
• Intestí 
• Anus

Al voltant de la boca trobem la llanterna d'Aristòtil. És una estructura que utilitzen per a rossegar el substrat i obtindre les algues que estan presents al sòl. Aquesta estructura està formada per 5 peces bucals, les mandíbules, i en cadascuna d'elles es troba una dent. Al voltant de la boca, on s'incereïx la mandíbula i la dent es troben els músculs que mouen la boca.